| Nom | CARBETOCINA |
| Número CAS | 37025-55-1 |
| Fórmula molecular | C45H69N11O12S |
| Pes molecular | 988,17 |
| Número EINECS | 253-312-6 |
| Rotació específica | D -69,0° (c = 0,25 en àcid acètic 1M) |
| Punt d'ebullició | 1477,9 ± 65,0 °C (predit) |
| Densitat | 1,218 ± 0,06 g/cm3 (predit) |
| Condicions d'emmagatzematge | -15 °C |
| Formulari | pols |
BUTIRIL-TIR(ME)-ILE-GLN-ASN-CYS-PRO-LEU-GLY-NH2, (ENLLAÇ SULFID ENTRE BUTIRIL-4-ILANDCYS); BUTIRIL-TIR(ME)-ILE-GLN-ASN-CYS-PRO-LEU-GLY-NH2 TRIFLUOROACETATSAL; (BUTIRIL1, TYR(ME)2)-1-CARBAOXITOC INTRIFLUOROACETATSAL; (BUTIRIL1, TYR(ME)2)-OXITOCINA; (BUTIRIL1, TYR(ME)2)-OXITOCINA INTRIFLUOROACETATSAL; CARBETOCINA; CARBETOCINA INTRIFLUOROACETATSAL; (2-O-METILTIROSINA)-DE-AMINO-1-CARBAOXITOCINA
La carbetocina, un anàleg de l'oxitocina (OT), és un agonista del receptor d'oxitocina amb una Ki de 7,1 nM. La carbetocina té una alta afinitat (Ki = 1,17 μM) per l'extrem N quimèric del receptor d'oxitocina. La carbetocina té potencial per a la investigació de l'hemorràgia postpart. La carbetocina pot penetrar la barrera hematoencefàlica i té activitat similar a la antidepressiva activant els receptors d'oxitocina al SNC.
La carbetocina és un anàleg sintètic de l'oxitocina 8-pèptid d'acció prolongada amb propietats agonistes, i les seves propietats clíniques i farmacològiques són similars a les de l'oxitocina natural. Igual que l'oxitocina, la carbetocina s'uneix als receptors hormonals del múscul llis uterí, provocant contraccions rítmiques de l'úter, augmentant-ne la freqüència i augmentant el to uterí sobre la base de les contraccions originals. Els nivells de receptors d'oxitocina a l'úter són baixos en l'estat no embarassada, augmenten durant l'embaràs i arriben al màxim durant el part. Per tant, la carbetocina no té cap efecte sobre l'úter no embarassada, però té un potent efecte contràctil uterí sobre l'úter embarassada i l'úter recentment produït.
Els canvis es controlen segons el procediment. En funció de l'impacte, el risc i la gravetat, els canvis es classifiquen com a majors, menors i in situ. Els canvis in situ tenen un impacte lleuger en la seguretat i la qualitat del producte i, per tant, no necessiten aprovació ni notificació al client; els canvis menors tenen un impacte moderat en la seguretat i la qualitat del producte i s'han de notificar al client; els canvis importants tenen un impacte més elevat en la seguretat i la qualitat del producte i necessiten l'aprovació del client.
Segons el procediment, el control de canvis s'inicia amb la sol·licitud de canvi, en què es descriuen els detalls i la justificació del canvi. L'avaluació es realitza després de la sol·licitud, que la fan els departaments pertinents de control de canvis. Mentrestant, el control de canvis es classifica en nivell major, nivell general i nivell menor. Després de l'avaluació adequada i la classificació, el responsable de control de canvis ha d'aprovar tots els nivells de control de canvis. El control de canvis s'executa després de l'aprovació d'acord amb el pla d'acció. El control de canvis es tanca finalment després que el control de canvis confirmi que el control de canvis s'ha implementat correctament. Si implica notificació al client, s'ha de notificar al client oportunament després de l'aprovació del control de canvis.